Leninisme i fet nacional. Apunts sobre l’actualitat

Lenin considerava com una important posició de principis per assegurar la igualtat social i la unitat de les masses treballadores la solució justa al problema nacional. Autodeterminació i igualtat de drets entre les nacions;cohesió dels obreres i de tot el conjunt de la població treballadora de les diferents nacionalitats en la lluita comuna per la democràcia i el socialisme;estreta aliança política, militar i econòmica entre els pobles que emprenguin el camí cap al socialisme;garantia pels pobles encara sota el jou capitalista d’una igualtat pràctica i de respecte a la seva sobirania mitjançant el lliure desenvolupament mancomunat dels seus esforços culturals i econòmics. Aquests son a grans trets els principis del programa nacional del leninisme.
Els interessos de la classe obrera obliguen als comunistes a lluitar tant contra la subestimació de les peculiaritats nacionalistes, com contra la seva exageració que pot derivar en xovinisme. Malauradament sembla que els principis de l’internacionalisme proletari, tal i com són entesos actualment a l’Estat Espanyol només serveix per a aquest últim fi.
En la seva lluita contra el xovinisme i contra la desviació nacionalista el Partit Comunista de la URSS seguint les idees del leninisme es va guiar sempre per la següent norma: ni el nacionalisme en cap de les seves formes extremes, ni el nihilisme nacional son compatibles amb el socialisme.
Sota la direcció del Partit Comunista i la direcció de Lenin es va constituir el primer Estat Socialista de la història. Un Estat plurinacional que era la unió voluntària de repúbliques sobiranes i iguals en drets i obligacions. Aquesta unió estava estructurada en els principis de l’internacionalisme proletari i la unitat efectiva de l’organització econòmica i política de la societat. Més tard aquesta unitat es va estendre al conjunt de països que van formar el bloc socialista. Aquesta unitat va ser posterior a la construcció del socialisme i no abans d’abatre a l’Estat Capitalista. Aquest és l’error fonamental que estan cometent la majoria de marxistes de l’Estat Espanyol cap al fet nacional.
La cohesió del centenar llarg de nacions i grups ètnics que van conformar la URSS i posteriorment amb l’ampliació al bloc de països socialistes van ser conseqüència d’aquest respecte a les fases i tasques de la revolució que van marcar els principis leninistes.