Posts Tagged Líbia

El paper genocida de l’OTAN (Segona part)

Fa una mica més de vuit mesos, el 21 de febrer d’enguany, vaig afirmar amb plena convicció: “El pla de l’OTAN és ocupar Líbia”. Sota aquest títol vaig abordar per primera vegada el tema en una Reflexió el contingut semblava fruit de la fantasia.

Incloc en aquestes línies els elements de judici que em van portar a aquesta conclusió.

“El petroli es va convertir en la principal riquesa en mans de les grans transnacionals ianquis, a través d’aquesta font d’energia van disposar d’un instrument que va acréixer considerablement el seu poder polític en el món”.

“Sobre aquesta font d’energia es va desenvolupar la civilització actual. Veneçuela va ser la nació d’aquest hemisferi que major preu va pagar. Estats Units es va fer amo dels enormes jaciments amb que la naturalesa va dotar a aquest germà país.

“En finalitzar la darrera Guerra Mundial va començar a extreure dels jaciments de l’Iran, així com dels d’Aràbia Saudita, l’Iraq i els països àrabs situats al voltant d’ells, majors quantitats de petroli. Aquests van passar a ser els principals subministradors. El consum mundial es va elevar progressivament a la fabulosa xifra d’aproximadament 80 milions de barrils diaris, inclosos els que s’extreuen en el territori dels Estats Units, als que ulteriorment es van sumar el gas, l’energia hidràulica i la nuclear “.

“El malbaratament del petroli i el gas està associat a una de les majors tragèdies, no resolta en absolut, que pateix la humanitat: el canvi climàtic.”

“Al desembre de 1951, Líbia es converteix en el primer país africà a aconseguir la seva independència després de la Segona Guerra Mundial, en què el seu territori va ser escenari d’importants combats entre tropes alemanyes i del Regne Unit …”

“El 95% del seu territori és totalment desèrtic. La tecnologia va permetre descobrir importants jaciments de petroli lleuger de gran qualitat que avui arriben a un milió 800 mil barrils diaris i abundants dipòsits de gas natural. […] El seu rigorós desert està situat sobre un enorme llac d’aigua fòssil, equivalent a més de tres vegades la superfície de Cuba, la qual cosa li ha fet possible construir una àmplia xarxa de conductores d’aigua dolça que s’estén per tot el país. “

“La Revolució Líbia va tenir lloc el mes de setembre de l’any 1969. El seu principal dirigent va ser Muammar al-Gaddafi, militar d’origen beduí, qui en la seva més primerenca joventut es va inspirar en les idees del líder egipci Gamal Abdel Nasser. Sens dubte que moltes de les seves decisions estan associades als canvis que es van produir quan, igual que a Egipte, una monarquia feble i corrupta va ser enderrocada a Líbia. “

“Es podrà estar o no d’acord amb el Gaddafi. El món ha estat envaït amb tot tipus de notícies, utilitzant especialment els mitjans massius d’informació. Caldrà esperar el temps necessari per conèixer amb rigor quant hi ha de veritat o mentida, o una barreja de fets de tota mena que, enmig del caos, es van produir a Líbia. El que per a mi és absolutament evident és que el Govern dels Estats Units no el preocupa en absolut la pau a Líbia, i no vacil · larà a donar a l’OTAN l’ordre d’envair aquest ric país, potser en qüestió d’hores o molt breus dies .

“Els que amb pèrfides intencions van inventar la mentida que Gaddafi es dirigia a Veneçuela, igual que ho van fer a la tarda d’ahir diumenge 20 de febrer, han rebut avui una digna resposta del ministre de Relacions Exteriors de Veneçuela, Nicolás Maduro …”

“Per la meva banda, no imagino al dirigent libi abandonant el país, eludint les responsabilitats que se li imputen, siguin o no falses en part o en la seva totalitat.

“Una persona honesta estarà sempre contra qualsevol injustícia que es cometi amb qualsevol poble del món, i la pitjor d’elles, en aquest instant, seria guardar silenci davant el crim que l’OTAN es prepara a cometre contra el poble libi.

“A la direcció d’aquesta organització bel · licista li urgeix fer-ho. Cal denunciar-ho! “

En aquesta primerenca data m’havia adonat del que era absolutament obvi.

Demà dimarts, 25 d’octubre, parlarà nostre canceller Bruno Rodríguez a la seu de les Nacions Unides per denunciar el criminal bloqueig dels Estats Units contra Cuba. Seguirem de prop aquesta batalla que posarà en evidència un cop més la necessitat de posar fi, no només al bloqueig, sinó al sistema que engendra la injustícia en el nostre planeta, dilapida els seus recursos naturals i posa en risc la supervivència humana. Prestarem atenció especial a l’al.legat de Cuba.

Prosseguirà el dimecres 26.

Fidel Castro Ruz
24 de Octubre de 2011
…….
Extret de Cubadebate

Traduit per Espai Alliberat

Anuncis

Deixa un comentari

El paper genocida de l’OTAN

Aquesta brutal aliança militar s’ha convertit en el més pèrfid instrument de repressió que ha conegut la història de la humanitat.

L’OTAN va assumir aquest paper repressiu global tan aviat la URSS, que havia servit a Estats Units de pretext per crear-la, va deixar d’existir. El seu criminal propòsit es va fer patent a Sèrbia, un país d’origen eslau, el poble tan heroicament va lluitar contra les tropes nazis en la Segona Guerra Mundial.

Quan el març de 1999 els països d’aquesta nefasta organització, en els seus esforços per desintegrar Iugoslàvia després de la mort de Josip Broz Tito, van enviar les seves tropes en suport dels secessionistes kosovars, van trobar una forta resistència d’aquella nació les experimentades forces estaven intactes.

L’administració ianqui, aconsellada pel Govern dretà espanyol de José María Aznar, va atacar les emissores de televisió de Sèrbia, els ponts sobre el riu Danubi i Belgrad, la capital d’aquest país. L’ambaixada de la República Popular de la Xina va ser destruïda per les bombes ianquis, diversos dels funcionaris van morir, i no podia haver error possible com van al · legar els autors. Nombrosos patriotes serbis van perdre la vida. El president Slobodan Miloševiс, aclaparat pel poder dels agressors i la desaparició de l’URSS, va cedir a les exigències de l’OTAN i va admetre la presència de les tropes d’aquesta aliança dins de Kosovo sota el mandat de l’ONU, el que finalment va conduir a la seva derrota política i el seu posterior enjudiciament pels tribunals res imparcials de l’Haia. Va morir estranyament a la presó. Si hagués resistit uns dies més el líder serbi, l’OTAN hauria entrat en una greu crisi que va estar a punt d’esclatar. L’imperi va disposar així de molt més temps per imposar la seva hegemonia entre els cada vegada més subordinats membres d’aquesta organització.

Entre el 21 de febrer i el 27 d’abril d’enguany, vaig publicar al lloc web Cubadebate noves reflexions sobre el tema, en les quals vaig abordar amb amplitud el paper de l’OTAN a Líbia i el que al meu parer anava a succeir.

Em veig per això obligat a una síntesi de les idees essencials que vaig exposar, i dels fets que han anat passant tal com van ser previstos, ara que un personatge central d’aquesta història, Muammar Al-Gaddafi, va ser ferit de gravetat pels més moderns caça-bombarders de l’OTAN que van interceptar i van inutilitzar el seu vehicle, capturat encara viu i assassinat pels homes que aquesta organització militar va armar.

El seu cadàver ha estat segrestat i exhibit com a trofeu de guerra, una conducta que viola els més elementals principis de les normes musulmanes i altres creences religioses prevalents en el món. S’anuncia que molt aviat Líbia serà declarada “Estat democràtic i defensor dels drets humans”.

Em veig obligat a dedicar diverses Reflexions a aquests importants i significatius fets.

Prosseguirà demà dilluns.

Fidel Castro Ruz

24 octubre 2011
—-
Extret de Cubadebate

Traduit per Espai Alliberat

Deixa un comentari