Per una veritable revolució. Comité Proletari Internacionalista

En els últims temps un gran moviment de masses s’ha activat a l’Estat espanyol. Importants sectors de la població, esperonats per com està el capital reestructurant-se amb la crisi, han despertat, després d’una perllongada letargia, a la vida política. Naturalment, una de les característiques d’aquest heterogeni moviment és la manca d’un referent clar respecte a què contraposar al sistema capitalista vigent.

Com no podia ser d’altra manera, espontàniament el moviment, orfe de bagatge i experiència política i defugint qualsevol adscripció a alguna corrent revolucionària històrica, deixat al seu sol impuls, no ha aconseguit articular una alternativa sòlida que oposar al capitalisme. El moviment, en general, no ha fet res més, amb tots els mèrits i defectes que li són propis, que navegar a la contra, a la defensiva dels atacs, difamacions i mesures impulsades per l’enemic, és a dir, la burgesia articulada a través del seu Estat. Precisament, aquesta posició defensiva i la negació de qualsevol reflexió històrica que el situés respecte al sistema en que busca oposar-se, ha estat la causa que, en general, la ideologia, els mètodes i les propostes que ha engendrat el moviment no hagin escapat a la lògica del sistema, sinó que s’ha mogut sempre a través de les seves coordenades, matisades, és clar, per un reformisme radical. D’aquesta manera, el interclassisme, el pacifisme, el parlamentarisme i el parcialisme han estat els eixos al voltant dels quals s’ha nucleat el discurs indignat.