Actualització dels principis de la RDBC

El concepto de pueblo en Mao Tse Tung.

Entre las diferentes derivaciones que para los intereses de la actualidad puede tener el concepto “pueblo”, uno no menor ha sido la identificación entre “nación” y “pueblo” como justificación democrática del acceso al derecho de autodeterminación. Este concepto ha de ser esclarecido a la luz del método de analisis dialectico que nos porporciona el marxismo-leninismo.
Fueron los fundadores del marxismo los que expresaron este principio fundamental aplicado al estudio de las ciencias naturales. Lenin volvió en todos sus trabajos a este principio fundamental, lo mismo que Stalin que reforzó los principios dialécticos aplicados al estudio del materialismo historico y dialéctico. Este esfuerzo por popularizar los conceptos fundamentales de la doctrina marxista-leninista tambien encontraron en Mao Tse Tung a un gran impulsor. Obras como “sobre la práctica y la contradicción” de 1937 o “sobre el tratamiento correcto de las contradicciones en el seno del pueblo” de 1957 son un claro ejemplo.

Leninisme i fet nacional. Apunts sobre l’actualitat

Lenin considerava com una important posició de principis per assegurar la igualtat social i la unitat de les masses treballadores la solució justa al problema nacional. Autodeterminació i igualtat de drets entre les nacions;cohesió dels obreres i de tot el conjunt de la població treballadora de les diferents nacionalitats en la lluita comuna per la democràcia i el socialisme;estreta aliança política, militar i econòmica entre els pobles que emprenguin el camí cap al socialisme;garantia pels pobles encara sota el jou capitalista d’una igualtat pràctica i de respecte a la seva sobirania mitjançant el lliure desenvolupament mancomunat dels seus esforços culturals i econòmics. Aquests son a grans trets els principis del programa nacional del leninisme.
Els interessos de la classe obrera obliguen als comunistes a lluitar tant contra la subestimació de les peculiaritats nacionalistes, com contra la seva exageració que pot derivar en xovinisme. Malauradament sembla que els principis de l’internacionalisme proletari, tal i com són entesos actualment a l’Estat Espanyol només serveix per a aquest últim fi.
En la seva lluita contra el xovinisme i contra la desviació nacionalista el Partit Comunista de la URSS seguint les idees del leninisme es va guiar sempre per la següent norma: ni el nacionalisme en cap de les seves formes extremes, ni el nihilisme nacional son compatibles amb el socialisme.
Sota la direcció del Partit Comunista i la direcció de Lenin es va constituir el primer Estat Socialista de la història. Un Estat plurinacional que era la unió voluntària de repúbliques sobiranes i iguals en drets i obligacions. Aquesta unió estava estructurada en els principis de l’internacionalisme proletari i la unitat efectiva de l’organització econòmica i política de la societat. Més tard aquesta unitat es va estendre al conjunt de països que van formar el bloc socialista. Aquesta unitat va ser posterior a la construcció del socialisme i no abans d’abatre a l’Estat Capitalista. Aquest és l’error fonamental que estan cometent la majoria de marxistes de l’Estat Espanyol cap al fet nacional.
La cohesió del centenar llarg de nacions i grups ètnics que van conformar la URSS i posteriorment amb l’ampliació al bloc de països socialistes van ser conseqüència d’aquest respecte a les fases i tasques de la revolució que van marcar els principis leninistes.

L’any 1 de la Revolució Russa i la seva posició internacionalista.

Aquests dies ha aparegut una carta del Camarada Arenas(Manuel Pérez Martínez) per precisar la que entenem que vol ser una opinió que es converteixi en línia d’interpretació oficial del Partit Comunista d’Espanya(Reconstituït). No en va és el seu Secretari General qui ho diu. Aquesta carta que s’ha reproduït en el portal web presos.org precisa com s’ha d’entendre la naturalesa politica de la posició de Rússia respecte del que està passant a l’est d’Ucraïna. Arran d’aquesta carta hem volgut precisar quin va ser el primer acte de la Rússia revolucionària una vegada que els soviets van refrendar la presa del poder pels boltxevics la nit del 6 al 7 de Novembre. Aquest exercici de memòria històrica ens permetrà no tant precisar les opinions del Secretari General del PCE(r) com servir per establir quin es el criteri de principis que ha de regir tota política partidària respecte de les tasques de solidaritat i internacionalisme proletari una vegada assumit el poder.
L’esperança que la revolució russa fos el pròleg d’una revolució mundial estava en les ments i els cors dels dirigents boltxevics des de Lenin fins a Stalin, passant per Bujarin, Dhzerzhinsky o els mateixos Kamenev,Zinoviev o Rykov per esmentar vells boltxevics. Aquesta dolça esperança es va veure esvaïda desprès dels fracassos posteriors de les revolucions alemanyes i hongareses i sota l’aplastant urgència de mantenir el poder soviètic assetjat per la contrarevolució interna amb el sosteniment de l’imperialisme alemany. Però aquests mals averanys semblaven inescrutables en el límpid cel del Moscou revolucionari d’aquell Novembre gloriós.
Així doncs no es estrany que el primer acte polític de la revolució fos donar una imatge de les noves relacions internacionals que volia establir el nou estat soviètic. A partir de la revolució la vella política de conxorxa amb els interessos de l,es nacions imperialistes que havia sostingut el tsarisme quedaria desterrat per sempre més en raó d’uns nous principis basats en el principi que aquella havia de ser una revolució del poble i pel poble. Les àmplies masses soviètiques agermanades amb la resta del proletariat mundial van emprendre com a primer mandat aturar la carnisseria del conflicte bèl·lic i la implicació de Rússia en la mateixa.
Aquest acte mostrava al món el contingut polític de nou tipus que suposava l’establiment per primer cop de la dictadura del proletariat com a expressió de la conquesta del poder polític i de l’Estat en favor de la majoria del poble en contra de la minoria explotadora imperialista. Aquest fet era una extraordinària novetat històrica que superava totes les formes burgeses de poder institucional anteriors.
El 8 de Novembre el Comissariat del Poble pels Assumptes Exteriors va enviar una nota oficial als diferents governs dels Estats en guerra proposant-los obrir negociacions de pau. La nota va ser donada en mà als diferents ambaixadors i emissaris dels països en guerra presents al país dels soviets. Acte seguit es va publicar als mitjans de comunicació i radiat per a tot el país. Desprès d’aquest acte de demanda formal d’inici de les converses de pau el nou govern soviètic també es va adreçar a d’altres Estats que no estaven involucrats directament en el conflicte com Suècia, Espanya o Dinamarca emplaçant-los a conèixer la seva predisposició a participar d’una Conferència Internacional que tractés el tema de la pau.

Fins a tres cops el govern soviètic es va adreçar als governs dels Estats Units, França i la Gran Bretanya (28 de Novembre, 6 de Desembre i 30 de Gener) proposant-los iniciar les converses de pau. Cap d’aquests va contestar afirmativament a aquesta proposta. Era massa el que tenien en joc les diferents potències imperialistes i la seva voluntat de continuar la guerra i la matança de milions de persones es va imposar per sobre d’altres consideracions.
Ben al contrari aquestes potències van no tant sols refusar la proposta soviètica sinó que van començar a maniobrar en contra del nou poder proletari. El Secretari d’Estat Robert Lansing va donar instruccions concretes al seu ambaixador a Moscou a no donar curs a cap de les propostes soviètiques conduents a iniciar un diàleg per la pau. El Secretari d’Exteriors Britànic Lord Balfour va expressar que el govern britànic no reconeixia al govern soviètic i sí quer donava recolzament a l’exèrcit blanc concentrat a Ucraïna sota el comandament del general tsarista Kaledin i al Govern contrarevolucionari de la Rada Central. El Ministre francès d’Assumptes Exteriors Pichon va anunciar en nom del govern a la cambra de representants francesa que no reconeixerien al govern soviètic i tampoc mantindrien cap conversa de pau a iniciativa d’aquest.
D’aquesta manera es va fer palès com els governs representants dels interessos del capitalisme monopolista i executors dels seus interessos rebutjaven les justes propostes d’iniciar les converses de pau que proposava el govern soviètic i apostaven per continuar la matança indiscriminada de milions de persones. Aquest es l’autentic rerefons dels aniversaris sobre la Primera Guerra Mundial. Aquests governs titelles i bel·licistes no podien acceptar les condicions de pau que proposava el govern soviètic que haguessin suposat establir un tractat de pau sense annexions o reparacions de guerra. Aixo per les potències imperialistes era tant com acceptar una proposta de pau conduent a posar fi a la guerra sense obtenir cap guany material com ells esperaven.

Karl Marx.

“Els joves no poden escollir lliurement la seva professió perques les condicions de naixement de l’home predeterminen la seva professió, així com, en un sentit general, la seva concepcio del món.”

El Partit Popular i el Gran Projecte de les Dretes a l’Estat Espanyol.

Amparats en la seva majoria absoluta la direcció del PP ,com a gestors politics del gran capital monopolista, estan portant a terme una restauració progressiva del Gran Projecte de Dretes a l’Estat Espanyol. La continuació de les mateixes polítiques tradicionals de la dreta espanyola, ara per nous mitjans que tenen el cretinisme bipartidista parlamentari com a gran plataforma, mostren cada cop més a les clares la transposició històrica d’aquest partit amb la tradició política de la dreta espanyola lligada al seu gran objectiu secular:aconseguir instaurar a l’Estat Espanyol un Estat Corporatiu Catòlic recolzat sobre els poders fàctics tradicionals(gran Capital, Exèrcit i Esglèsia).
Exclosa de moment la via feixista directa per la instauració d’una dictadura , els métodes actuals responen més a un sentit evolutiu que vol aconseguir per mitjans diferents establir a l’Estat Espanyol un model d’acumulació capitalista que serveixi per bastir tota una formació històrica que permeti assolir un bloc de poder hegemònic. Els tres eixos per aconseguir-ho serien: Estat, Corporativisme i Valors de Dretes socialment hegemònics.
En tant en quant el PP promou un respecte a les institucions basades en una interpretació monolítica de la Constitució del 78 es vol donar un sentit impertorbable a l’actual model de dominació política, basada únicament en la representació parlamentària el més restrictiva possible. Per aconseguir-ho es buida de contingut polític als mecanismes de representació ,el discurs i la intervenció política son substituides per métodes de gestió tecnocràtics i una interpretació jurídica restrictiva i punitiva que blindi el sentit de participació democràtica. D’aquesta manera l’Estat es converteix en un ens rector i garant de l’actual status quo que té en l’exèrcit i la figura de la Monarquía els seus garants últims.
Les politiques econòmiques que el PP promociona per beneficiar una fracció concreta de la burgesia espanyola(la del gran capital monopolista representat a l’IBEX 35)tenen com a objectiu demolir les minçes conquestes socials aconseguides amb la sang de milers de combatents anti-feixistes. D’aquesta manera es vol instaurar un model d’acumulació capitalista que estigui al servei del gran capital en base a unes altíssimes taxes d’explotació de la classe treballadora. Aquest model de reproducció del cicle ampliat d’acumulació capitalista vol privilegiar el capitalisme burocràtic i parasitari en detriment de l’altre basat en la creació d’una certa demanda agregada(cas del PSOE-IU).
La punta de llança de la recuperació de les taxes de befici es basaria en deprimir al màxim la capacitat de consum d’àmplies capes de la classe treballadora de l’Estat Espanyol per afavorir unes poques empreses exportadores mentre la resta de la burgesia parasitària es dedica a vegetar entre els negocis tradicionals(toxo i platja) o per via de l’extracció de la renda capitalista directament dels Pressupostos de l’Estat.
Aquesta doble vessant institucional i de refundació de les bases del capitalisme espanyol es sustenta en la creació d’unes bases ideológiques que promoguin el màxim de consens en favor d’aquestes mateixes polítiques que ho possibiliten. La promoció d’una contrarevolució ideológica d’una manera més o menys estrident en la percepció social de l’educació, l’atenció sanitària, o minant el paper de l’Estat com a redistribuidor de la riquesa ha trobat un gran aliat en els aparells ideològics de l’Estat i sobretot en la gran maquinària de propaganda que són actualment els mitjans de comunicació. Aquesta última vessant de l’estratègia de la dreta espanyola per promoure consensos socials al voltant de les seves politiques ha substituït a l’aliança tradicional esglèsia-dreta que tants bons resultats havia donat en el passat. Tot i això l’Esglèsia ha sapigut reciclar-se al seu torn com a poder fàctic més d’acord amb els nous temps potenciant la seva presència adoctrinadora(escoles concertades) o bé supantant la justícia social per la caritat(ONG’s,Fundacions…).
Ara bé lligant la defensa del seu model d’Estat Corporatiu Conservador a institucions en descrèdit com la Monarquía, el sistema constitucional o aquest model d’explotació capitalista només fan que obrir les portes a una transformació completa de tot el model d’Estat. D’aquesta manera la reforma va perdent cada cop més perspectiva de solució enfront de la revolució.
Es tasca doncs dels revolucionaris aprofundir en el treball de reconstrucció partidària per articul.lar un discurs politic autènticament anti-capitalista i que promogui la presa del poder per a l’instauració de la Dictadura Democràtica del Proletariat. Només el poble accionat en base a les consignes dels destacaments d’avantguarda del proletariat pot esdevenir subjecte politic d’una refundació d’arrel de l’Estat basat en el respecte a les diferents nacions de l’Estat Espanyol fins a les seves últimes conseqüències, plantejar alternatives socialitzadores dels mitjans de producció i promoure noves formes de participació democràtica directa de les masses en els assumptes col.lectius. Quan hi han desordres sota el cel els comunistes no podem més que alegrar-nos però també ho hem de saber aprofitar.

Continua el genocidi a Gaza

Israel està augmentant el bombardeig a la franja de Gaza,mentre que hi ha la possibilitat d’una futura invasió terrestre. Els funcionaris de salut palestins afirmen que unes cent persones han perdut la vida-la meitat d’elles, dones i nens-des que Israel va llançar el que anomena operació “Protective Edge” (“Barrera Protectora”) en resposta als coets llançats per Hamas.
Dijous passat, centenars d’habitants de Gaza van participar d’una processó fúnebre per les víctimes d’un atac militar israelià que va matar vuit membres d’una mateixa família, entre ells cinc nens.
No hi ha informes de morts en el costat israelià.
Amb el poble Palestí en la seva lluita contra el sionisme genocida!

GRÈCIA: 4000 presos en vaga de fam contra les presons de màxima seguretat

  El 23 juny 2014 més de 4.000 presos en gairebé totes les presons del territori de l’Estat grec van iniciar una vaga de fam contra la creació de “presons de màxima seguretat”. Els presos exigeixen la retirada del projecte de llei sobre les “presons de màxima seguretat” i les “condicions de detenció especials”, les quals segons ells equivalen a pena de mort. El nombre dels presos en vaga de fam va augmentant diàriament.
Segons el previst per aquest projecte de llei dels presos es classificaran en tres categories (A, B i C). A la categoria C pertanyeran tots els presos acusats de robatori o extorsió sent membres d’una organització criminal, els que han estat condemnats amb l’anomenada llei antiterrorista, els presos polítics, els qualificats pel règim com a perillosos, els que han estat condemnats a més de deu anys de presó (fins a la cadena perpètua) i els que han participat en motins dins de les presons.
Els presos en aquestes presons-calabossos (categoria C) no tindran dret a sol · licitar permís de sortida de la presó, ni a demanar la suspensió de la seva sentència. Estaran tancats a les seves cel · les 23 hores al dia, sense tenir cap contacte amb cap altre empresonat o una altra persona, i sense tenir dret a cap activitat personal o col · lectiva. Els seus cel · estaran situades en una secció especial de la presó, estant totalment aïllades unes de les altres. Es limitaran notablement les visites que podran rebre els presos en aquestes presons i el temps de la seva durada, així com la correspondència i les trucades telefòniques que ells podran fer.
La Policia tindrà el control absolut i directe d’aquestes noves presons. Maderos de diversos cossos de la Policia es van a instal · lar dins d’elles, i seran ells i no els funcionaris penitenciaris els que s’encarregaran dels presos i de les seves cel, de qualsevol trasllat seu, i en general de la seva vigilància constant durant les 24 hores del dia. L’anomenada Unitat Antiterrorista podrà irrompre-hi i podrà efectuar requises a l’hora que sigui, o sigui que podrà insultar, maltractar i fins i tot torturar els presos.
La proposta de llei del govern ja ha estat presentada, i es preveu que es votarà aquest estiu. Amb la creació d’aquests veritables calabossos, als quals el govern diu presons de màxima seguretat, el règim vol acabar amb el “enemic intern”, reforçant encara més el seu arsenal repressiu a penitenciari. Aquest reforç està integrat en la política d’un règim totalitari que alhora que concedeix privilegis als pretorians de les forces repressives, es val d’una legislació feixista cada vegada més dura (l’estat d’emergència, l’anomenada llei antiterrorista, la llei anti-caputxa, etc), per acabar amb els que resisteixen als seus plans de convertir la societat en un enorme caserna.
A més de la retirada immediata d’aquest projecte de llei, els presos en vaga de fam exigeixen que no s’eliminin els permisos per sortir de la presó, i que no depengui aquest permís del Consell Penitenciari. Segons la legislació existent aquest consell determina si un pres té dret a sortir de la presó per uns dies, mantenint el dret a negar-li aquest permís si considera que hi ha probabilitat que el pres no faci “ús correcte” d’aquest permís.
També, els presos demanen que s’iniciï un nou procés per als condemnats per possessió de drogues, segons la llei de 2013, la qual està pràcticament en desús. Grècia és el primer país a Europa en nombre de persones condemnades a cadena perpètua, ja que segons una llei de 2006 els usuaris de petites quantitats de substàncies narcòtiques poden ser condemnats fins a cadena perpètua.
Els presos exigeixen l’eliminació de la categoria especial dels anomenats “presos hostes”, o sigui dels immigrants que han complert la seva pena, però no són deixats en llibertat perquè està pendent l’assumpte de la seva deportació. Aquests presos no tenen cap dels drets dels altres presos (permisos, suspensió de la pena, etc).
Finalment, els presos exigeixen poder rebre visites dels seus esposos i esposes, segons la legislació existent, la qual, però, no es compleix.
Dissabte 28 de juny a Atenes es va realitzar una manifestació en solidaritat amb els presos en vaga de fam.

Solidaritat amb Odio de Clase

Podrien ser moltes les raons per solidaritzar-nos amb Odio de Clase: per la seva tasca constant i abnegada per difondre continguts m-l des de la seva pàgina web, per haver estat durant un llarg període de temps l’única veu que va encapçalar la recuperació de l’espai m-l a l’estat espanyol, pels seus principis ideológics bàsics que inclouen la lluita contra el revisionisme com la lluita principal d’aquest moment, per haver sostingut tot tipus de combats contra els dogmatics d’esquerres i de drets, per tenir la suficient humilitat com per rectificar desprès d’un procés de crítica i autocrítica, per haver estat sempre al costat de les causes justes donant-lis el seu suport en tant en quant expressió d’una justa necessitat de rebeldia, tot denunciant a la vegada de manera valenta quan aquestes s’equivoquen però a la vegada sabent reconèixer els seus mèrits, per obrir espais de diàleg entre els diferents destacaments marxistes-leninistes a l’estat espanyol, però sobretot per la seva declaració de principis que inclou la base programàtica que pot servir per aplegar el conjunt del dispers moviment comunista revolucionari al voltant d’un seguit de principis politics comuns.
Per tot això solidaritat amb els companys d’Odio de Clase i tot el nostre reconeixement a la seva exemplar tasca.
Endavant camarades amb la vostra lluita pel triomf complet de les idees del marxisme-leninisme aquí i a tot el mòn!
…
Comissió Ideològica del web Espai Alliberat

L’antídot contra l’ébola cotitza a borsa

http://www.eldiario.es/desalambre/antidoto-Ebola-cotiza-bolsa_0_245326258.html