Posts Tagged antiimperialisme

L’any 1 de la Revolució Russa i la seva posició internacionalista.

Aquests dies ha aparegut una carta del Camarada Arenas(Manuel Pérez Martínez) per precisar la que entenem que vol ser una opinió que es converteixi en línia d’interpretació oficial del Partit Comunista d’Espanya(Reconstituït). No en va és el seu Secretari General qui ho diu. Aquesta carta que s’ha reproduït en el portal web presos.org precisa com s’ha d’entendre la naturalesa politica de la posició de Rússia respecte del que està passant a l’est d’Ucraïna. Arran d’aquesta carta hem volgut precisar quin va ser el primer acte de la Rússia revolucionària una vegada que els soviets van refrendar la presa del poder pels boltxevics la nit del 6 al 7 de Novembre. Aquest exercici de memòria històrica ens permetrà no tant precisar les opinions del Secretari General del PCE(r) com servir per establir quin es el criteri de principis que ha de regir tota política partidària respecte de les tasques de solidaritat i internacionalisme proletari una vegada assumit el poder.
L’esperança que la revolució russa fos el pròleg d’una revolució mundial estava en les ments i els cors dels dirigents boltxevics des de Lenin fins a Stalin, passant per Bujarin, Dhzerzhinsky o els mateixos Kamenev,Zinoviev o Rykov per esmentar vells boltxevics. Aquesta dolça esperança es va veure esvaïda desprès dels fracassos posteriors de les revolucions alemanyes i hongareses i sota l’aplastant urgència de mantenir el poder soviètic assetjat per la contrarevolució interna amb el sosteniment de l’imperialisme alemany. Però aquests mals averanys semblaven inescrutables en el límpid cel del Moscou revolucionari d’aquell Novembre gloriós.
Així doncs no es estrany que el primer acte polític de la revolució fos donar una imatge de les noves relacions internacionals que volia establir el nou estat soviètic. A partir de la revolució la vella política de conxorxa amb els interessos de l,es nacions imperialistes que havia sostingut el tsarisme quedaria desterrat per sempre més en raó d’uns nous principis basats en el principi que aquella havia de ser una revolució del poble i pel poble. Les àmplies masses soviètiques agermanades amb la resta del proletariat mundial van emprendre com a primer mandat aturar la carnisseria del conflicte bèl·lic i la implicació de Rússia en la mateixa.
Aquest acte mostrava al món el contingut polític de nou tipus que suposava l’establiment per primer cop de la dictadura del proletariat com a expressió de la conquesta del poder polític i de l’Estat en favor de la majoria del poble en contra de la minoria explotadora imperialista. Aquest fet era una extraordinària novetat històrica que superava totes les formes burgeses de poder institucional anteriors.
El 8 de Novembre el Comissariat del Poble pels Assumptes Exteriors va enviar una nota oficial als diferents governs dels Estats en guerra proposant-los obrir negociacions de pau. La nota va ser donada en mà als diferents ambaixadors i emissaris dels països en guerra presents al país dels soviets. Acte seguit es va publicar als mitjans de comunicació i radiat per a tot el país. Desprès d’aquest acte de demanda formal d’inici de les converses de pau el nou govern soviètic també es va adreçar a d’altres Estats que no estaven involucrats directament en el conflicte com Suècia, Espanya o Dinamarca emplaçant-los a conèixer la seva predisposició a participar d’una Conferència Internacional que tractés el tema de la pau.

Fins a tres cops el govern soviètic es va adreçar als governs dels Estats Units, França i la Gran Bretanya (28 de Novembre, 6 de Desembre i 30 de Gener) proposant-los iniciar les converses de pau. Cap d’aquests va contestar afirmativament a aquesta proposta. Era massa el que tenien en joc les diferents potències imperialistes i la seva voluntat de continuar la guerra i la matança de milions de persones es va imposar per sobre d’altres consideracions.
Ben al contrari aquestes potències van no tant sols refusar la proposta soviètica sinó que van començar a maniobrar en contra del nou poder proletari. El Secretari d’Estat Robert Lansing va donar instruccions concretes al seu ambaixador a Moscou a no donar curs a cap de les propostes soviètiques conduents a iniciar un diàleg per la pau. El Secretari d’Exteriors Britànic Lord Balfour va expressar que el govern britànic no reconeixia al govern soviètic i sí quer donava recolzament a l’exèrcit blanc concentrat a Ucraïna sota el comandament del general tsarista Kaledin i al Govern contrarevolucionari de la Rada Central. El Ministre francès d’Assumptes Exteriors Pichon va anunciar en nom del govern a la cambra de representants francesa que no reconeixerien al govern soviètic i tampoc mantindrien cap conversa de pau a iniciativa d’aquest.
D’aquesta manera es va fer palès com els governs representants dels interessos del capitalisme monopolista i executors dels seus interessos rebutjaven les justes propostes d’iniciar les converses de pau que proposava el govern soviètic i apostaven per continuar la matança indiscriminada de milions de persones. Aquest es l’autentic rerefons dels aniversaris sobre la Primera Guerra Mundial. Aquests governs titelles i bel·licistes no podien acceptar les condicions de pau que proposava el govern soviètic que haguessin suposat establir un tractat de pau sense annexions o reparacions de guerra. Aixo per les potències imperialistes era tant com acceptar una proposta de pau conduent a posar fi a la guerra sense obtenir cap guany material com ells esperaven. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

,

Deixa un comentari

El Camarada Arenas sobre Ucrania.

¿Sigue actualmente Rusia una política de expansión imperialista?

He leído con atención el artículo del camarada Lucio García Blanco que, bajo el título Se agravan las contradicciones interimperialistas, aparece publicado en el nº 70 de El Otro País. Lo primero que me ha llamado la atención ha sido la ligereza con que se exponen, sin citarlas en ningún momento, algunas de las tesis del Partido referidas al desarrollo de la crisis capitalista y de las contradicciones interimperialistas. Esto tiene una pequeña ventaja y un gran inconveniente. La ventaja consiste en que nos exime de toda responsabilidad respecto a determinadas afirmaciones relacionadas con el problema en cuestión. El inconveniente se deriva de la confusión a que pueda dar lugar, al proceder dichas afirmaciones de un miembro destacado del Partido. Por este motivo nos vemos obligados a salir al paso de esa ligera interpretación que hace Lucio, por su cuenta y riesgo, de las tesis “oficiales” del Partido.
Entre los acontecimientos que se han venido sucediendo a lo largo de los últimos años, que ponen de manifiesto “el agravamiento de las contradicciones interimperialistas”, el camarada Lucio destaca en su artículo, en primer lugar, los que se están desarrollando actualmente en el Sudeste de Ucrania. Esto está produciéndose en un marco internacional caracterizado por la crisis económica y los sucesivos fracasos militares de los EEUU y el Reino Unido, especialmente en Afganistán, en Irak y en Siria, donde los intereses económicos y geoestratégicos de los EEUU y Rusia, principalmente, han chocado casi frontalmente.
Bien, nada tenemos que decir sobre ese análisis que hemos resumido, ya que describe el agravamiento de las contradicciones y la continuación de la guerra que nosotros -el PCE(r)-, fuimos los primeros, (por no decir los únicos), en anunciar y analizar, en sus aspectos más generales, hace más de 20 años. Pero ¿es justo calificar, como lo hace Lucio, la rCartas desde prisión (1 de 2)espuesta rusa al intento de EEUU y de la OTAN de cercarla e incorporar a Ucrania a su órbita, así como la instalación de misiles capaces de alcanzar a Moscú (por no hablar del apoyo logístico, moral y diplomático a Siria), de “respuesta militar agresiva del imperialismo ruso”? ¿nos está permitido situar a Putin, como lo hacen todos los medios de propaganda rastrera, fascista e imperialista española, al frente de un renacido “despotismo asiático”? Identificar hoy a Rusia con un “imperio”, y su política militar preventiva, defensiva, desarrollada en su propio territorio (y en territorios próximos a sus fronteras con mayoría de población rusa), de política “agresiva” y “militarista”, sólo puede servir a la propaganda imperialista de los EEUU y a su estrategia de dominación mundial.
Por lo demás, calificar a un nacionalista burgués, como sin ninguna duda lo es Putin, de “déspota”, “fascista” o simplemente de “reaccionario”, no creemos que pueda contribuir a esclarecer la verdad sobre lo que está sucediendo realmente en Rusia. Un nacionalista cuyo origen es la clase obrera, que, según la misma prensa burguesa “tiene el corazón dividido entre la Rusia imperial y la extinta URSS”; que metió en la cárcel a los oligarcas mafiosos, próceres del capitalismo salvaje de los primeros años, tras hundirse la URSS; que llamaba “traidores” a quienes desertaron en la época soviética; que puso fin a la miseria generalizada en que estaba sumido el país cuando alcanzó la presidencia a primeros del año 2000; que en 2005 declaró ante el Parlamento ruso que la desaparición de la Unión Soviética fue “la mayor catástrofe geopolítica del siglo XX”… En fin, no parece que este nacionalista pueda estar muy sujeto a los intereses oligárquicos ni pueda tener muy arraigadas las ideas y los sentimientos burgueses. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

, ,

Deixa un comentari

Continua el genocidi a Gaza


Israel està augmentant el bombardeig a la franja de Gaza,mentre que hi ha la possibilitat d’una futura invasió terrestre. Els funcionaris de salut palestins afirmen que unes cent persones han perdut la vida-la meitat d’elles, dones i nens-des que Israel va llançar el que anomena operació “Protective Edge” (“Barrera Protectora”) en resposta als coets llançats per Hamas.
Dijous passat, centenars d’habitants de Gaza van participar d’una processó fúnebre per les víctimes d’un atac militar israelià que va matar vuit membres d’una mateixa família, entre ells cinc nens.
No hi ha informes de morts en el costat israelià.
Amb el poble Palestí en la seva lluita contra el sionisme genocida!

,

Deixa un comentari

Cites de revolucionaris: Fidel Castro

“Ser internacionalista es saldar el nostre propi deute amb l’humanitat. Qui no sigui capaç de lliutar pels altres, mai serà suficientment capaç de lluitar per si mateix”.

, , ,

Deixa un comentari

Conflicte a Ucraïna. Augmenta la presència militar europea-nordamericana

 

L’escal.lada militar imperialista continuaal voltant de l’últim cop d’estat feixista promogut a Ucraïna per part d’agents pagats per l’OTAN i el bloc imperialista europeu.

Aquesta conjunció, temporal i degut a un tactisme que ajorna la seva pròpia conflictivitat inter-imperialista, americans i francesos han desplegat forces navals a prop del Mar Negre. En concret amb la presència del destructor nord-americà USS Donald Cook i el buc d’intel·ligència francès Dupuy de Lôme que van creuar l’estret dels Dardanels, van entrar al mar de Màrmara en direcció al Mar Negre.

Aquesta presència militar vulnera els acords internacionals establerts a la Convenció de Montreaux, on s’estableix la delimitació en aigües internacionals i a prop de les bases russes al Mar Negre per part de forces navals i militars de països de l’OTAN. Aquesta denúncia la va fer en nom del govern rus el seu Ministre d’Afers Exteriors Serguei Lavrov.

D’aquesta manera el gran joc de guerra pels recursos de la regió euroasiàtica pren un runmb cada cop més agressiu i on els diferents actors regionals comencen a reforçar les seves posicions de cara a un possible enfrontament bèl.lic. Poser ara només queda decidir per on s’encendrà una metxa que corre el risc d’incendiar tota la regió des del Caucas fins a la Xina.

 

Deixa un comentari

Bielorússia s’ofereix per acollir avions russos en resposta a l’amenaça de l’OTAN

En el que podem considerar una escalada en l’enfrontament interimperialista entre Rússia i els seus aliats i la superpotència imperialista dels EUA a la regió euroasiàtica entre el càucas i l’Orient Mitjà. En el que podríem considerar com el gran joc de guerra del segle XXI pel control dels recursos naturals.
Dins d’aquest escenari els diferents actors regionals van situant-se al costat d’alguns dels dos grans contendents. L’últim a ratificar la seva posició dins d’un mecanisme de seguretat col·lectiva enfrontat a les ànsies expansionistes d’occident ha sigut bielorússia que ha mostrat la seva inquietud pel la creixent presència dels tentacles de l’OTAN a la zona.
Així el president de Bielorússia, Alexandr Lukashenko ha promès donar “una resposta adequada” a qualsevol maniobra d’agressió militar cap a el seu país:“Bielorússia reaccionarà de manera adequada a l’increment de les forces de l’OTAN prop de les seves fronteres”.
Dins d’un programa de reforçament dels lligams econòmics, polítics i militars el president bielorús ha anunciat la seva intenció de demanar un increment de la presència militar russa la seu país. D’aquesta manera es vol remarcar el fet que la guerra oberta per l’imperialisme nord-americà a l’Orient Mitjà s’ha traslladat a les portes dels antics països del camp socialista.
Per la seva banda la OTAN ja va anunciar el passat 4 de Març que incrementaria a mes del doble la seva capacitat de patrullatge aeri, tot enviant fins a 12 caces F-16 i 300 efectius a la base aèria de Lask en el centre de Polònia.
Aquestes maniobres militars es sumen al desplegament militar i d’espionatge aeri que la OTAN ja porta efectuant a l’antiga Romania socialista, ara totalment venuda a l’estranger per l’oligarquia corrupte en el poder.
Aquells països com Bielorússia que volen mantenir la seva independència i sobirania nacionals farien bé no només en establir acords tàctics amb els enemics imperialistes dels EUA sinó començar a pensar en termes de Guerra Popular Nacional d’Alliberament tot armant al poble, únic garant de la lluita anti-imperialista fins al final.

Deixa un comentari

Crida del president del govern de Crimea als habitants d’Odesa

, , ,

Deixa un comentari