Arxivar per Octubre de 2013

La Transició al socialisme en Stalin i Mao.

Més enllà d’una primera apreciació formal del maoisme i l’estalinisme com dues conceptualitzacions d’un mateix procés de construcció del socialisme, hauríem de distingir entre la praxis ideològica que van suposar i el moment històric concret en que es van desenvolupar. Per tant la qüestió prèvia seria preguntar-se fins a quin a punt és lícit parlar d’estalinisme o de maoisme en els dos processos de construcció socialista que es van donar a la URSS i a la RPCH. Més encara quan ambdós processos van ser fruit d’una revolució que va involucrar milions de persones.
Feta aquesta primera aclaració podem assegurar que en tant en quant el procés social que van encarnar aquestes dues figures va suposar el desencadenament de vastes forces socials tota anàlisi del fenomen ha de ser entesa com a expressió dialèctica de la relació entre masses i individu, partit i classe, relacions de producció i mitjans de producció, infraestructura i superestructura….En definitiva entre decisions polítiques i la recreació social de les mateixes.
Per a els iniciats en la història del moviment comunista és comú assimilar les posicions maoistes amb la seva defensa de l’estalinisme, sobretot desprès del XX Congrés on es van denunciar públicament per part de la nova camarilla al poder tot tipus de crims i errors comesos durant el període que Stalin va estar al poder. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Deixa un comentari

Vaga a l’Hotel Rey Juan Carlos I de Barcelona

Segons informa la Federació de Comerç, Hosteleria i Turisme (FECOHT), les treballadores i treballadors del Complejo Hotel Rey Juan Carlos I, Business & City Resort de Barcelona han convocat vaga per als dies 15, 16 i 25 d’octubre amb les següents aturades parcials:

Dia 15 d’octubre de 2013, de 19’00h a 22’00h
Dia 16 d’octubre de 2013, d’11’00h a 15’00h
Dia 25 d’octubre de 2013, de 19’00h a 22’00h

Com a conseqüència de l’última subrogació que ha sofert la totalitat de la plantilla, en la qual l’empresa Barcelona Project´s S.A. assumia el control novament del complex, després de rescindir el contracte d’arrendament que venia mantenint amb el Grup empresarial HUSA liderat per Joan Gaspart, a les treballadores i treballadors se’ls deuen dues nòmines i en alguns casos també els endarreriments de conveni de diversos anys.

Les últimes notícies indiquen que Hostelería Unida S.A. hauria entrat en concurs de creditors la setmana passada, la qual cosa deixa en una situació molt compromesa per poder recuperar els diners deguts al col•lectiu més vulnerable de l’empresa, els treballadors que presten els seus serveis en el complex mitjançant contractes eventuals no escrits.

Per això el dia 15 amb motiu de la celebració dels Premis Planeta al Palau de Congressos de Catalunya es convoca la primera aturada, amb una concentració davant de la porta principal del Palau de Congressos de Catalunya (Av. Diagonal, 661, Barcelona).

,

Deixa un comentari

Síria: els terroristes maten a 190 civils i segresten a més de 200

Els terroristes de l’OTAN, Qatar i Arábia Saudita a Síria, després d’haver sofert grans pèrdues en les últims setmanes i veure’s incapaces davant els soldats de l’exèrcit sirià, recorren al terror sobre els civils per aconseguir els seus objectius. En un informe publicat aquest divendres, l’organització humanitària Human Rights Watch (HRW) ha denunciat la matança d’almenys 190 civils per part dels grups opositors, així com el segrest de més de 200 ciutadans.

Segons HRW, el 4 agost de 2013, cinc grups rebels van iniciar unes operacions en una zona rural de la província occidental de Latakia, on van executar a unes 67 persones i van segrestar a altres 200, la majoria d’elles dones i nens.

L’organització no governamental indica que els comandants d’aquests grups, molts d’ells vinculats a Al-Qaeda, són culpables d’assassinats, segrestos i altres abusos contra la població siriana.

“Les víctimes dels crims de guerra i crims contra la humanitat a Síria han estat massa temps esperant que el Consell de Seguretat enviï un missatge clar que els responsables d’aquestes horribles violacions seran jutjats”, ha afirmat el director interí per a Orient Pròxim de HRW, Joe Stork.

Stork ha fet aquestes declaracions després de sol·licitar al Consell de Seguretat que enviï immediatament el cas de Síria davant el Tribunal Penal Internacional (TPI), per investigar els crims comesos en el conflicte.

Des de l’inici de la crisi en 2011, els terroristes, secundats per països estrangers, a més de matar a un gran nombre de ciutadans innocents, han destruït esglésies i mesquites, danyat gaseoductos i vies fèrries, i saquejat innombrables peces arqueològiques.

Sírius

,

Deixa un comentari

La força naval de l’OTAN, a Barcelona

Barcelona està també vigilada aquests dies per la força naval de l’OTAN. L’Agrupació Permanent d’Escortes de l’OTAN SNMG-2 (Standing NAT Maritime Group 2), dirigida pel contralmirant espanyol Eugenio Díaz del Rio Jáudenes. Espanya ha assumit el compromís per exercir el comandament d’aquesta força naval de l’OTAN durant un període d’un any, malgrat les “dificultats econòmiques” que mai aconsegueixen al feixisme fonamental de la dictadura.

L’operació servirà per rellevar a la fragata F-103 Blas de Lezo pel cap de la seva sèrie, F-101, Álvaro de Bazán.

A més del comandament de l’Estat Major que es troba embarcat, Espanya aporta tres fragates de la classe F-100, que es van rotando en períodes de quatre mesos. I, després de l’Álvaro de Bazán, s’incorporarà la fragata F-105, Cristóbal Colón, encara que ja en 2014.

La flota de l’OTAN, que es troba a Barcelona, està composta, a més, per la fragata turca Salihreis i l’alemanya Sachsen. L’agrupació ha participat en els últims quatre mesos en l’Operació de l’OTAN Activi Endeavour (OAE), que ha tingut com a objectiu principal el de dissuadir de l’ús del Mediterrani com a centre d’operacions d’organitzacions terroristes. Es poden visitar els quatre vaixells fins a dissabte que ve, dia del genocidi espanyol a Amèrica.

I és que Barcelona és, per uns dies, el centre de la força naval de l’OTAN, una organització militar en la qual una Catalunya independent dins de la UE s’hauria d’integrar, i que obliga a tenir un dispositiu militar, per petit que sigui.
….
Notícies Sirius

,

1 comentari

Els salaris no han deixat de baixar des de fa 40 anys, mentre el benefici per treballador esclavitzat, de pujar

El president de la CEOE, Juan Rosell, ha reconegut aquest dijous que si es computen les retribucions de tots els treballadors, incloent funcionaris i autònoms, es registrarà una caiguda dels salaris en 2013. El cost laboral unitari a Espanya registra una caiguda acumulada de l’1,5% entre 2013 i 2014 enfront de la pujada mitjana del 2,9% als països comparables de l’entorn (Alemanya, França i Itàlia), però el benefici brut per empleat a Espanya creixerà en aquests dos anys un 6,7%, “molt per sobre de l’1,5% benvolgut per als nostres països comparables”. En diversos gràfics poden veure l’estafa continua de la “democràcia orgànica monàrquica”.

Rosell ha corregit les mentides del ministre Cristóbal Montoro, encara que sense citar-ho. El líder de la patronal, a diferència del que va fer el responsable d’Hisenda, ha computat no solament l’evolució dels sous que han sortit de la negociació col·lectiva, que fins al moment llancen un creixement del 0,5% (i que a final d’any serà del 0,4%), sinó també la congelació salarial dels 2,6 milions d’empleats públics i els ingressos dels autònoms.

En el document del CEC, titulat Espanya emprèn i exporta, s’afirma que el cost laboral unitari a Espanya registri una caiguda acumulada de l’1,5% entre 2013 i 2014 enfront de la pujada mitjana del 2,9% que registrarà als països comparables de l’entorn (Alemanya, França i Itàlia). Els costos laborals unitaris mesuren la relació entre les remuneracions i el PIB.

L’informe assenyala que el benefici brut (Ebitda) per empleat a Espanya creixerà en aquests dos anys un 6,7%, “molt per sobre de l’1,5% benvolgut per als nostres països comparables”. Afegeix que la força laboral en 2014 serà entre un 12% i un 30% menys costosa que en aquests països (43.000 euros de mitjana Alemanya, França i Itàlia enfront de 34.400 euros a Espanya) i la productivitat empresarial pràcticament igualarà la d’aquests Estats.

Espanya és on més cauen els salaris

Espanya és la dictadura feixista de la Unió Europea on els salaris van registrar una major contracció en l’últim trimestre del 2012, amb una caiguda del 4,3%, respecte a un any abans, enfront d’un augment del 1,4% en el conjunt dels 27, segons dades publicades avui per l’Eurostat i enfront d’un augment dels beneficis de l’oligarquia corrupta empresarial franquista del PP-PSOE i CiU.

Dels 25 països per als quals hi ha dades disponibles (falten Grècia i Portugal), Espanya i Eslovènia (-1,7%) van ser els únics on els sous per hora treballada es van reduir en comparació amb els últims tres mesos del 2011.

A l’altre extrem, els salaris van augmentar el 7,6% a Romania, el 6,6% a Estònia o el 5,8% a Bulgària, mentre que en els grans països de l’euro ho van fer de manera més moderada: França (2 %), Alemanya (3,3%) i Itàlia (0,7%).

, ,

Deixa un comentari

Espanya: La mateixa dictadura, els mateixos oligarques

L’oligarca Juan Miguel Villar Mir (OHL) suma en les seves vitrines nombrosos reconeixements, com la Gran Creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica que va rebre de mans del Govern de Zapatero en funcions, al desembre de 2011; o la Gran Creu de Carlos III que va recollir al juliol del 76. Ja el dictador Francisco Franco va lloar la “dedicació a Espanya” del president del Grup Villar Mir. En el 66 i el 68, va rebre les creus del mèrit civil i del militar, respectivament. La data de lliurament va ser en tots dos casos la mateixa: el 18 de juliol, efemèride de l’aixecament militar que va donar pas a la Guerra feixista contra la República.

Però, sens dubte, el major reconeixement de l’Estat ho va rebre quan el rei va crear un marquesat a la seva mesura al febrer de 2011. De fet, la joia del grup que presideix Villar Mir, OHL, va ser una de les empreses que es van portar el contracte per construir un AVE de Medina a la Meca, un acord en el qual van intervenir ministres i el propi Rei.

I és que l’ara empresari va sumar diversos càrrecs durant la dictadura franquista: va ser sotsdirector general de ports, director general d’Ocupació i secretari del Patronat del Fons Nacional de Protecció del Treball. Durant set mesos, va arribar a ser Ministre d’Hisenda al govern d’Arias Navarro.

Si les coses segueixen el rumb que ha marcat el marquès, el seu fill Juan Villar Mir de Fuentes heretarà el timó del grup familiar i, per tant, el de OHL. De moment, ja és vicepresident d’ambdues companyies. Els seus uns altres dos fills, Álvaro i Silvia, són consellers. El mateix esquema es repeteix en la Fundació Villar Mir: Juan pare és president; Juan fill, vicepresident; i Silvia i Álvaro són vocals.

Les noces de la filla, amb Botí, un Entrecanales i un Cosí de Rivera com a testimonis

Al setembre de 1990, Silvia Villar Mir es va casar amb Javier López Madrid. A les noces de l’única filla del president de OHL van acudir testimonis com Emilio Botín, Bruno Entrecanales Domecq (fill de Entrecanales de Azcárate) i Pelayo Primer de Rivera i Oriol (sí, el seu avi era germà de José Antonio Primer de Rivera). No seria la primera vegada que Bruno i Pelayo coincidirien en unes noces: set anys després, era el propi Pelayo el que es casava amb Inés Isabel Entrecanales, la cosina de Bruno.

Com a dot, el nou gendre va sumar el seu nom als consells d’administració del grup i, per tant, de OHL. A més, com la resta de fills del marquès, és vocal en la seva fundació. Javier López Madrid va ser un dels consellers que s’asseia en la taula de Bankia quan es va descobrir el forat just abans de la nacionalització.

Una SICAV més de franquistes

El 10 de maig de 1997 el príncep Felipe i la infanta Cristina van acudir a unes noces molt sonades a Madrid, la de Pelayo Primer de Rivera i Inés Isabel Entrecanales. Els cognoms no enganyen, tots dos són els hereus de dues sagues familiars de renom. El primer, com a descendent del dictador Miguel Primer de Rivera i del seu fill José Antonio, fundador de Falange; la segona, d’un dels clans familiars de constructors més importants d’Espanya.

A més de llibre de família, comparteixen una SICAV: Kefren. Ella apareix com a presidenta i ell com a conseller, encara que en el seu perfil de Linkedin es posiciona com Managing Director. La societat d’inversió no els ha anat gens malament en els últims anys. En 2010 sumava gairebé 40 milions i el balanç de 2013 ja va gairebé pels 57 milions i mitjà. Encara que en la SICAV participen 104 accionistes, el 99,79% de la societat està en mans d’un només d’ells. Qui serà? Aquesta informació no és pública, però no sembla difícil fer-se una idea.

Inés Isabel Entrecanales i Franco és filla de Juan Entrecanales de Azcárate, un dels germans que controlen Acciona. La seva filla va ser vicepresidenta del Grup Entrecanales, extingit en 2011 per donar pas a la nova societat.

Pelayo Primer de Rivera i Oriol, a més de presidir una empresa tèxtil, Gocco Confec, és president del Club Wharton a Espanya. A més del cognom, va heretar de la seva família un títol nobiliari -és comte del Castell de la Mota- creat per Francisco Franco per complimentar a la bestia de Pelayo, Pilar Primer de Rivera. La germana de José Antonio Primer de Rivera va ser Delegada Nacional de la Secció Femenina durant tota la dictadura franquista. A més del comtat a mesura, va rebre nombroses condecoracions del dictador.

, ,

Deixa un comentari

Els milionaris d’Espanya creixen un 13% fins a superar els 400.000 en plena estafa neoliberal

El nombre de milionaris en la claveguera franquista Espanya ha augmentat un 13% entre mitjans de 2012 i la primera meitat de 2013, fins a les 402.000 persones, segons l’últim informe sobre la riquesa mundial que publica anualment el banc Credit Suisse. L’augment té lloc mentre l’economia dels treballadors travessa la seva recessió més llarga en mig segle, l’atur augmenta a màxims històrics i les Administracions Públiques duen a terme dures retallades aprofundint en la injustícia de la dictadura feixista.

L’entitat suïssa, especialitzada precisament en la gestió de grans patrimonis, atribueix l’augment de milionaris a la bona evolució que ha registrat la Borsa i altres mercats financers on els rics tenen invertits els seus diners. També, afegeix el document, en el tipus de canvi entre la divisa europea i el dòlar, la qual cosa ha permès a Espanya —així com a d’altres països de la zona euro— recuperar la gran caiguda que van sofrir el passat any. Amb això, a més, s’ha compensat la caiguda dels preus de l’habitatge.

En concret, el nombre d’espanyols amb un patrimoni superior al milió de dòlars (740.000 milions d’euros al canvi actual) va augmentar en 4.700 en el període analitzat per l’informe. Amb això, Espanya es converteix al vuitè país entre els desenvolupats que registra un increment major de rics a costa de la misèria de la majoria de la població que ha vist reduïts els seus salaria en un 20 i més per cent en els últims anys cinc anys.

La classificació la lidera Estats Units per davant de França i Alemanya. No obstant això, no en tots els països creix el col·lectiu de rics, ja que baixa a Japó, Brasil, Rússia o Egipte, entre uns altres.

Estats Units, niu de nazis i oligarques

Estats Units també és el país amb més milionaris i multimilionaris ja que en la primera potència mundial viuen la friolera de 13,2 milions de persones amb un ampli patrimoni robat gràcies a les polítiques corruptes i a la misèria de les classes treballadores. En aquesta classificació, Espanya ocupa el dècim posat d’entre els “desenvolupats”, malgrat totes les manques socials, començant per ser el país amb més ignorants i analfabets d’aquest “món desenvolupat”.

A tot el món, Credit Suisse estima que existeixen 32 milions de oligarcas. Baixant la piràmide, hi ha altres 361 persones el patrimoni de les quals oscil·la entre els 100.000 i el milió de dòlars mentre en el graó immediatament inferior, que gestionen unes rendes d’entre 10.000 a 100.000 dòlars, hi ha 1.066 milions de persones. Mentre, el 69% de la població mundial, uns 3.200 milions, ingressa menys de 10.000 dòlars a l’any.

L’augment dels multimilionaris a Espanya és un factor determinant per explicar que -segons els comptes manipulats del neoliberalisme mafiós- la riquesa neta de les llars espanyoles hagi augmentat un 9,2% en el període analitzat per l’informe, fins als 93.178 euros. Aquest avanç supera al registrat a Europa, que va ser del 7,7%, el país encara que segueix per sota de la mitjana, que està en 154.900 euros. La de l’eurozona se situa en 148.542 euros de mitjana per adult.

Deixa un comentari