Reportatge a RT en l’aniversari de la mort de Lenin

Lenin. Sobre la participació de les masses en la Dictadura del Proletariat

[…] La dictadura del proletariat no pot ser exercida a través d’una organització que abasti la totalitat d’aquesta classe, perquè en tots els països capitalistes (i no només aquí, en un dels més endarrerits) el proletariat segueix tan dividit, tan degradat, i tan corromput en alguns llocs (per l’imperialisme en alguns països) que una organització que abastés a tot el proletariat, no podria exercir directament la dictadura del proletariat.
Aquesta pot ser exercida per una avantguarda que hagi absorbit l’energia revolucionària de la classe. El conjunt és com un arranjament d’engranatges. Tal és el mecanisme bàsic de la dictadura del proletariat i dels elements essencials de la transició del capitalisme al comunisme. ”

I Lenin prossegueix:

“És Trotski el que es troba en una” confusió ideològica “, perquè en aquesta qüestió clau del paper dels sindicats, des del punt de vista de la transició del capitalisme al comunisme, s’ha perdut de vista el fet que aquí tenim un arranjament complex de rodes dentades que no pot ser simple, perquè la dictadura del proletariat no pot ser exercida per una organització proletària de masses. No pot funcionar sense un nombre de “corretges de transmissió” que van des de l’avantguarda a la massa de la classe avançada, i d’aquesta a la massa dels treballadors. ”

– Lenin, “els sindicats i els errors de Trotski”

Lenin. Sobre les vagues.

¿Quin significat tenen les vagues en la lluita de la classe obrera?Per respondre a aquesta pregunta hem d’aturar-nos primer a examinar amb més detall les vagues.
Si el salari de l’obrer es determina-com hem vist- per un conveni entre el patró i l’obrer, i si cada obrer per si sol es del tot impotent, resulta clar que els obrers deuen necessàriament defensar junts les seves reivindicacions, deuen necessàriament declarar-se en vaga per impedir que els patrons rebaixin el salari o per aconseguir un salari més alt. I efectivament, no existeix cap país capitalista que no esclatin vagues obreres.
A tots els països europeus i a Amèrica, els obrers se senten per tot arreu impotents quan actuen individualment i només poden oposar resistència als patrons si resten units, bé declarant-se en vaga, bé amenaçant amb la vaga. I quant més es desenvolupa el capitalisme, quant major és la rapidesa amb que creixen les fàbriques, quant més es veuen desplaçats els petits capitalistes pels grans, més rampant és la necessitat d’una resistència conjunta dels obrers, perquè s’agreuja l’atur forçós, s’aguditza la competència entre els capitalistes que tracten de produir les mercaderies del mode més barat possible(per a això és precís pagar als obrers el menys possible), i s’accentuen les oscil·lacions de la indústria i les crisis.
Quan la indústria prospera, els patrons obtenen grans beneficis i no pensen en repartir-se’ls amb els obrers; però durant la crisis els patrons tracten de carregar les pèrdues sobre els obrers.
…….
Extracte de l’article de Lenin “Sobre les Vagues”
Obres C.Tomo IV. pp. 286-295