Els assalariats a l’estat espanyol han perdut gairebé 60.000 milions d’euros amb la crisi

La intenció del capitalisme ha estat sempre la mateixa: Explotació Opressió, Guerra.D’aquesta manera el patiment i la pobresa de la gent li reporten el màxim de benefici

La crisi econòmica ha infligit un fort càstig a la butxaca dels assalariats de l´estat espanyol, fins i tot al dels que encara conserven els seus llocs de treball.

D’una remuneració mitjana de 35.600 euros anuals en 2008 han passat a 34.476 el 2013, si prenem com a referència les dades del primer semestre. Aquest descens, que equival al 3,5%, representa una minva global de gairebé 60.000 milions d’euros o, el que és el mateix, deu bilions de les antigues pessetes.

Segons la Comptabilitat Nacional que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les rendes del treball van sumar 537.600 milions d’euros el 2008. I a partir de llavors van ser baixant paulatinament fins als 482.600 milions de 2012, com a conseqüència de la destrucció d’ocupació i de la retallada general dels sous que durant aquest temps s’ha produït. El 2013, només hi ha xifres fins al juny, però tot apunta que tornaran a caure amb força.

Al llarg dels sis primers mesos del present any, en efecte, la remuneració dels assalariats va ascendir en conjunt a 229.200 milions d’euros, enfront dels 242.700 del mateix període de 2012, amb una disminució de 13.500 milions (el 4,5 %). Si aquesta tendència es mantingués fins al proper 31 de desembre-i, segons els experts, res fa pensar el contrari- 2013 tancaria per sota dels 460.000 milions , al voltant de 80.000 menys que el 2008.

Una evolució desigual

Les rendes del capital, però, han tingut més sort, sobretot a partir del 2010 , a l’apuntar creixements significatius del 5,1% i del 2,3% en els dos anys següents. S’explica així que durant aquesta crisi hagin superat les del treball en percentatge sobre el PIB, fenomen que es va donar per primera vegada en el quart trimestre de 2011. La política d’ajustos i les successives reformes del mercat laboral són les culpables d’aquest tomb històric, segons el parer dels sindicats.

Mentrestant, a la Unió Europea, la remuneració dels assalariats continua tenint un pes major, tot i la crisi . A la fi de 2012 representava el 49,5% del producte brut dels 27 Estats membres, per un 38,3% de les rendes del capital. Si es consideren només els 15 països de la zona euro, els percentatges són del 50,4% i el 37,4%, respectivament. A Espanya, les rendes del capital sobrepassen en gairebé dos punts de PIB a les del treball (46,1% davant 44,2%).

El sector financer espanyol en 4 anys s’embutxaca 230.415 milions d’euros en ajudes públiques

Des de l’any 2008 al 2012, el sector financer ha rebut 230.415.000 d’euros en ajudes públiques. Això equival a més del 23% del PIB i és el major suport públic que ha rebut un sector en tota la història de l’estat espanyol. Això és el que s’anomena capitalisme d’amiguets, que ens emportem els beneficis quan vénen ben donades i recorrem al sector públic quan hi ha crisi.

 

 

 

 

 

 

 

Tal com podem veure en el gràfic superior, des de l’any 2008, s’han compromès en ajudes públiques al sector financer els següents imports:

154.151.000 d’euros en avals i suport del sector públic a l’activitat financera

76.264.000 d’euros en recapitalitzacions , emissions creuades de deute i línies de liquiditat

Per posar en context aquestes xifres, els ajuts compromesos i rebudes pel sector públic equivalen als pagaments totals de dos anys en pensions i prestacions de la Seguretat Social o l’equivalent durant 4 anys del pressupost nacional de Sanitat.

En tota aquesta crisi, se’ns ha fet creure que era impossible un tancament d’entitats , que ningú podia perdre diners per liquidar entitats i que era imprescindible sufragar amb diners públics el sector financer. Doncs vostès perdonin, però la immensa majoria del sector financer es podria haver liquidat amb pèrdues per a grans inversors sense destrossar completament l’economia espanyola.

La socialització de pèrdues és un mecanisme que cal eradicar completament de l’economia, encara que és clar, més del 90% d’aquests ajuts ha acabat en mans de caixes d’estalvis i entitats gestionades per polítics i amb titularitat pública. Aquest és el resultat.