Fracàs en la concentració dels opositors al règim cubà

Intereconomia cobrint la concentració feixista anticubana

22/01/012.Amb prou feines trenta “gusanos” es van manifestar davant l’Ambaixada de Cuba a Madrid
Enarborant banderes cubanes i sota la pancarta CUBA DEMOCRÀCIA JA. La protesta s’ha desenvolupat amb un incident que han protagonitzat amb la policia que es negava a permetre col · locar una corona de flors en la mateixa porta de l’ambaixada, pel mort Wilman Villar, però que finalment l’hi ha autoritzat per evitar més complicacions amb el trànsit. Han acabat amb un minut de silenci i llegint un manifest contra el comunisme.
Segons Rigoberto Carceller, fundador de la Plataforma, no es pot tolerar que se segueixin violant els drets humans i demana a la comunitat internacional que prengui cartes en aquest assumpte perquè no hi hagi més Wilmans i que els demòcrates del món mirin a Cuba.
També Yuniel Jacobí Martínez, president de la platafoma, ha demanat solidaritat i suport al poble cubà i conclou que són molts els opositors que corren el risc de morir com ell. Per la seva banda, Lázaro García, líder del neofeixista Partit Republicà cubà, ha exigit que aquest fet no quedi impune.
Finalment, han valorat positivament la resposta del govern espanyol i han traslladat la seva solidaritat al líder de la Unió Patriòtica Cubana, organització a la qual pertanyia Wilman.
…………
Extret del Insurgente

Cuba qualifica d’inacceptables declaracions de govern espanyol

21/01/012. Cuba va qualificar d’inacceptables les declaracions del govern espanyol que no té la més mínima autoritat moral per jutjar a la nació caribenya.
Diversos mitjans de premsa s’han fet ressò de declaracions formulades per la vicepresidenta del govern espanyol del Partit Popular Soraya Sáenz i del Comunicat del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació d’Espanya, en relació amb la mort del reclús comú cubà Wilman Villar Mendoza.

El reclús havia estat sancionat per colpejar i lesionar en públic la seva dona i agredir després als agents de policia que van acudir davant la denúncia de la mare d’aquesta.
Per la seva banda, l’Alta Representant de la Unió Europea per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna Catherine Ashton ha dit que aquest cas planteja dubtes sobre el sistema judicial i penitenciari cubans.

Consultat per Premsa Llatina un funcionari de la cancelleria cubana va declarar que “és insòlit que tenint el govern d’Espanya la meitat dels seus joves en atur i una alta taxa d’assassinats i violència contra les dones, es gasti diners en una campanya per presentar una brutal agressió a la dona com dissidència política “.

Així mateix, va manifestar a més “l’enèrgic rebuig a aquestes inacceptables declaracions, realitzades sense si més no esbrinar o esperar a conèixer què va passar realment”. “Ni el govern espanyol ni a la Unió Europea els assisteix la més mínima autoritat moral per jutjar a Cuba”, ha indicat.
La mateixa font ha afirmat que “en comptes de dedicar-se a aquestes grolleres tergiversacions de la realitat, haurien d’ocupar-se d’investigar i sancionar les nombroses morts en detenció que ocorren en les seves institucions, els freqüents actes de brutalitat policial contra manifestants que succeeixen sistemàticament a Espanya i altres països de la Unió Europea “.
També haurien d’investigar “els crims i maltractaments contra els immigrants, els vols secrets de la CIA amb persones segrestades i l’existència de presons secretes o la participació dels seus oficials en actes de tortura”, va emfatitzar.

20 anys sense la URSS

Llistat d’intel.lectuals marxistes antiimperialistes.

 

La pàgina la Conquista de la Civilización Socialista ha posat a disposició dels internautes un llistat amb una sèrie d’intel.lectuals marxistes compromesos amb la lluita dels pobles contra l’imperialisme i per un mòn socialment més just. Entre aquests nosaltres  subscrivim d’altres  que també venen recollits en els comentaris a l’entrada (Petras i Losurdo)i afegiríem un més (Zizek). Obviament la llista no preten una exhaustivitat d’autors marxistes compromesos però és una bona aproximació a tota una corrent de pensament allunyada del furor posmodern llibertari-liberal que domina actualment en els moviments socials.

També ens congratulem per l’elecció del militant comunista Albert Escusa al qual vam poder fer una sèrie d’entrevistes a Ona LLiure dins el cicle de la HIMOC dedicada a la Guerra Civil. Per tot aixó felicitem els companys de CCS per la seva gran tasca de difusió i compromís amb els valors civilitzatoris del socialisme.

Setmana de solidaritat amb la Guerra Popular a l’Índia

Setmana de solidaritat a l’Estat Espanyol amb la GP a l’Índia.

Activitats:
Dissabte dia 21 a les 17:00. Concentració davant l’ambaixada Índia a a Madrid.
La concentració es vol fer per protestar davant les polítiques de repressió genocida de l’Estat indi i contra l’operatiu “Green Hunt” posat en marxa per frenar el moviment rebel dels naxalites.

Més info a: Revolución en la India.

Últim programa d’Ona Lliure

Últim programa d’Ona LLiure a Contrabanda fm. Després de sis anys en antena Ona LLiure s’acomiada. Enrere queden moltes hores en antena, plenes d’esforç, treball i entrega per un ideal. Volem donar les gràcies a tots aquells que heu participat de qualsevol forma en fer possible aquest programa. La nostra militància es trasllada a nous espais, inclós el manteniment d’aquest bloc,on poder desenvolupar noves tasques i viure noves experiències al costat de la nostra classe. Així doncs ens seguirem trobant en les lluminoses trinxeres de combat en contra del capital. Salut a tots i a totes i moltes gràcies per aquest temps radiofònic compartit!

Visca les ràdios lliures!
Per l’alliberament dels pobles i dels oprimits d’arreu del món!
Visca el socialisme!

Descarrega-te’l

Programa del 10 de Desembre de 2011

En aquest programa continuem amb la tasca de desmuntatge de les falses certeses sobre la història de la URSS. A la vegada ens reafirmem en la nostra crítica a l’anarquisme en la seva vessant més messiànica.En concret en la figura de Nestor Majnó. Per últim parlem dels esdeveniments a Síria on l’imperialisme de la OTAN maniobra per intervenir militarment al país.

Descarrega-te’l

El règim feixista de Pol Pot no era comunista

[Es lloc comú de la burgesia (i de molts dels anomenats anticapitalistes,antiautoritaris..) compartir una mateixa visió del Jemers Rojos com a comunistes. Aixó els hi serveix per condemnar el comunisme i la seva experiència històrica al poder. Empobrint la recerca dels fets i el balanç crític de la rica i plural història del moviment comunista del segle passat. Ambdues tendències doncs, tot i dir-se enfrontades, acaben caient en el mateix anticomunisme visceral.

La llegenda sobre el suposat comunisme dels jemers rojos arrenca ni més ni meys que del rei Norodom Sihannouk que encapçalà la psedoindependència del país del colonialisme françés al 1953. Aquest va ser el primer a utilitzar el terme Jemer Roig com a mot pejoratiu per referir-se a tots aquells que li feien oposició al seu règim.

El suposat comunisme dels Jemers Rojos es sustentaria doncs en tota una línia de difamació del comunisme que ha continuat fins a l'actualitat. Comunistes eren els que es va oposar al govern reaccionari de Lon Nol quan aquest rebia suport nordamericà en el context de la guerra del Vietnam. Comunista era el camperolat cambodja que va patir un dels bombardejos més intensos de la història militar d'un conflicte.Comunistes en definitiva serien els que per a la historiografía burgesa posterior, van portar el país a la ruïna amb un cost elevadíssim en vides humanes. Ara bé el més curiós d'aquest grup és el tractament que reben a partir del 1979, després de l'alliberament del país a mans de l'exercit popular vietnamita.

A partir d'aquell moment, en un dels girs tant característics de l'imperialisme, els Jemers Rojos que combatien a la República Popular de Cambodja van convert-se en lluitadors per la llibertat.No serà fins més tard i a partir dels esforços de l'administració Clinton per continuar amb la idea de la lluita per la democràcia en contra del totalitarisme, que s'imputarà de nou als Jemers Rojos tota sort de crims contra la humanitat com a règim comunista.
Resulta doncs del tot delirant i a més compromés amb una certa visió, concebre com a comunistes els Jemers Rojos. un grup que va encapçalar la lluita antimperialista fins al 1975 dins una coalició nacioanlista encapaçalada per Sihannouk i que una vegada al poder, va implementar una mena de distòpia agrícola, racista i xovinista. Utilitzant una fraseología marxistitzant que només volia enmascarar el seu social-feixisme, els Jemers Rojos s'assemblen a tants d'altres règims que sota una pretesa intenció de transformació social en bé del poble només van oprimir-lo salvatjament.

El moviment comunista era i és un moviment democràtic, plural i ric en experiències històriques. Que defensa la lluita de classes, la dictadura del proletariat, la necessitat d'expropiar els explotadors i posar l'economía al servei de la classe treballadora.És totalment intolerable a més de fals i tergiversador voler-li atribuir experiències i pràctiques genocides, racistes i xovinistes allunyades dels principis bàsics del marxisme-leninisme.] Nota d’Espai Alliberat.
………………….

7 De gener de 1979: caiguda del règim feixista dels Jemers Rojos, recolçats pels imperialistes.

Pol Pot i la seva camarilla fugint dels vietnamites cap a la frontera amb Tailàndia

Fa 30 anys va caure el règim dels Jemers Rojos, ultra xovinistes, violentament racistes I anticomunistes, en una paraula feixistes .
És important recordar aquestes veritats perquè, fins i tot a dia d’avui, la burgesia de les potències imperialistes se serveix dels Jemer Rojos, presentats com a comunistes, per alimentar la contrarevolució preventiva i l’odi al comunisme.
Pertoca doncs als comunistes conèixer bé la història dels Jemers Rojos per trencar la manipulació calumniosa de la burgesia que oculta el seus propi crims sota tones de mentides.
De fet,els Jemers Rojos,admés per ells mateixos, no són comunistes. Així, Ieng Sary, una de les principals figures dels Jemers Rojos, va dir molt clarament: “no som comunistes… som revolucionaris” (citat per Michael Vickery, “Cambodja 1975-1982”). Això és una fraseologia voluntàriament ambigua típica dels feixistes.

Entrevista amb el MAI

Programa del dia 20 de Novembre de dos-mil-onze. El dediquem a una entrevista monogràfica amb els companys del Movimiento Anti-Imperialista. Disfruteu-la.

Descarrega-te’l

Nou programa comunista a les ràdios lliures. “Batallón Stalin”

Des d’Ona LLiure saludem amb alegría i satisfacció l’aparició d’un nou programa comunista a l’espai contranformatiu de l’Estat Espanyol. Es tracta del programa “Batallón Stalin” que s’emet a la ràdio lliure bilbaína Irola Irratia. Aquest programa neix amb la intenció de difondre la cultura i la història comunista entre els moviments socials.
Els hi desitgem el millor dels començaments i que puguin estar en antena combatent pel comunisme durant molts anys. Salutaciosn comunistes!

http://batallonstalin.blogspot.com/

http://www.sindominio.net/irola/